El Mecanoscrit del Segon Origen, Manuel de Pedrolo

Extraordinari.

Deu fer uns vint-i-cinc anys que vaig llegir per primera vegada, i fins ara única, el Mecanoscrit. Tinc però la sensació de que va ser fa tot més contar un parell d'anys, però no.

Com molts dels joves del nostre país, jo també vaig llegir-lo per imposició legal, és a dir, obligat pel mestre de torn que ens va obligar. Va coincidir llavors la lectura d'aquesta obra amb el propi despertar hormonal del cos, i encara puc recordar la cara d'una companya de classe, que anava unes quantes fulles més endavant que jo, quan em va dir exactament el pàrraf i la pàgina on l'Alba, la noia verge i bruna de 17 anys va deixar de ser lo primer, i va ser "penetrada" pel Dídac.

Ara, un quart de segle després, aquesta pàgina que tant em va obsessionar llavors, no és més que una anècdota al total del llibre.

Haig de reconèixer que he gaudit moltíssim en llegir-lo, i que només en tres nits ha caigut sencer.

Jo recordava una obra simple, curta i per adolescents. No ho és. La riquesa del llenguatge és extraordinària, amb un català polit, net i precís com a poques obres he vist. Fuig del català dels mitjans de comunicació, pla, amb les mateixes paraules fetes servir un milió de vegades, i omple les poques més de cent pàgines d'adjectius, verbs i noms que mai fins ara havia sentit a parlar. Jo, pobre ignorant, volia escriure la meva tercera novel·la en l'idioma adoptat de casa meva, però després de llegir en Pedrolo em sento avergonyit només de voler intentar-ho sense aprofundir més en el meu coneixement.

No és una obra traduïda de cap altre idioma, amb lo que la seva grandesa es pot apreciar en cada paràgraf. Estic convençut que quan la vaig llegir de jove un deu per cent dels mots emprats no els vaig entendre, si fa no fa, quasi com ara.

El Mecanoscrit és una història de terror amb un rere fons de valentia i esperança encarnats en el cos d'una noia només de catorze anys que pren, des del primer moment, el pes de repoblar la terra després d'haver estat arrasada per uns enginys extra terrestres.

Explica, ordenat en cinc capítols anomenats quaderns, omplerts cadascun d'ells per subcapítols numerats, les peripècies de la única parella que va sobreviure el desastre. Narra com tot lo que fins llavors havien viscut s'ha esmunyit en una pila infinita de runes i cadàvers, i sobre tot, com es pot mirar endavant i aconseguir la felicitat només amb lo que es te.

En cap moment els protagonistes viuen la desesperació del genocidi, que és evidentment patent en tota la novel·la, però com un fet que ha donat pas a una nova realitat, mai com un desig de tornar enrere. Fins i tot hi ha un moment en que el Dídac li confessa a l'Alba que se sent culpable de ser feliç amb ella en mig de la desgràcia, però les paraules sempre sàvies de l'Alba el fan veure que mai ningú no s'ha de sentir culpable de ser feliç.

En veritat he gaudit moltíssim regellint el Mecanoscrit, i no només pels records que a cada pàgina em tornaven com si els hagués viscut tot fa un parell de dies, sinó perquè realment és una novel·la extraordinària, que si fos escrita en anglès segurament tindria quaranta pel·lícules a Hollywood basades en ella.

Una història d’amor, de superació, de tornada als orígens primers, on fer foc per escalfar-se és més important que el tamany de la televisió que tenim al menjador. Una aventura plena de reflexions “immadures” que ens fan pensar, i molt, en lo estúpid de la nostra existència.

Us convido a fer una retrocessió en el temps i gaudir des de ja d'una de les novel·les més llegides de la nostra llengua.

Resum del llibre (editorial)

Mecanoscrit del segon origen és una novel·la composta de cinc capítols anomenats Quaderns, d’una extensió molt semblant (trenta pàgines cadascun) i de tres pàgines finals, on el lector pot completar el veritable sentit de l’obra. Els protagonistes de l’obra, l’Alba i en Dídac, viuen un seguit d’aventures en un món pràcticament destruït. Són ells, els precursors de la civilització actual?

Comentaris

  1. Lladre!!!! aquesta part la tens amagada!!!!

    Marc

    ResponElimina
  2. Es estrany, tinc quinze anys i tambe m'han manat el Mecanoscrit per llegir, casualment, t'he trobat buscant un resum per refrescar la memoria, (m'ho vaig llegir a mitjans d'estiu) per l'exam del llibre. Ets la primera persona que he vist que hagi dit que li agrada el Mecanoscrit, pero estic dacord amb tu en que el vocabulari es esxraodinariament catala 100%. He apres d'aquest llibre, encara que la meva opinio es que aquest llibrea mes de massa ciencia-ficcio, es una mica aburrit.

    ResponElimina
  3. Hola, després del teu comentari lo primer que m'ha vingut al cap són els calers que deu estar fent l'editorial... Fa 30 anys que l'obliguen a vendre, impressionant i injust per altres autors.
    Jo, al contrari que tu, si que el recordo amb molt d'interés i crec recordar que em va agradar força, però és que fa quasi 30 anys, llavors la ciència ficció que explicava en Pedrolo era futurista, i ara és dinosàurica.
    Espero que el comentari del blog t'hagi agradat i que si trobes algun que altre llibre conegut, comparteixis també les teves experiències.
    Salut,

    ResponElimina
  4. NPI del llibre, si us plau, PUSEU UN RESUM DELS CAPÍTOLS!!!

    ResponElimina
  5. Anònim: Potser et seria molt útil llegir. No aquest llibre només, que suposo te l'han encarregat a escola, si no qualsevol cosa. Et farà bé, de veritat. Prova-ho, veuràs que no pica i n'aprendràs a no escriure amb faltes.

    ResponElimina
  6. Us veig molt crítics amb aquesta obra de Pedrolo. Jo, que també me'l vaig llegir per obligació fa una pila d'anys, crec que és una obra d'art. Trobar un llibre obligatori a l'educació que agradi a un percentatge tant alt d'alumnes és senyal de la riquesa que té.

    ResponElimina
  7. Jordi, jo aquest llibre me'l vaig llegir als 13 anys i no per imposició a l'escola. Em va encantar! Va ser el primer llibre que vaig llegir en català i gràcies a això vaig continuar llegint en la nostra llengüa. Trobo que és una pena i, com podem veure, en molts casos contraproduent, que a les escoles obliguin a llegir. La lectura és un dels plaers més grans que hi ha, però es perden molts lectors quan es converteix en una obligació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

En este blog están permitidos todos los comentarios, solo le ruego que sea respetuoso/a.
Muchas gracias.

Entrades populars