El gratacel, Màrius Sampere

Traduce el texto al español

Una obra diferent, res semblant a lo que hagi llegit fins ara. El Gratacel és la plasmació d'una trajectòria vital, de les obsessions del senyor Sampere. Però no des del punt de vista boig perdut, més aviat tot el contrari, des d’una visió lúcida, irònica, de vegades trista, i la major part clarivident, de moltes de les obsessions humanes, de les preguntes de l'home. Una burleta al nostre modus de viure, a la nostra societat, i a nosaltres mateixos

Vaig decidir fer-me amb aquest llibre després de veure al sr. Sampere en una entrevista al programa de llibres de TV3, i em va agradar. El vaig veure tan fora de lloc, tan poc acostumat a que l’entrevistessin, tan senzill, amb respostes directes, clares, sense donar gaire joc al presentador, que se les veia per allargar les preguntes més enllà de lo que el senyor Sampere trigaria en contestar. Preguntes que volien estar a l’alçada intel•lectual de l’escriptor, i que aquest se’n desfeia amb una facilitat impressionant.

I vaig pensar que era una bona partida saber com contestava l’escriptor, com una persona normal, allunyat del personatge que moltes vegades envolta als escriptors (i més si són coneguts) i que els fa tipus allunyats de la realitat, per saber com escriuria. Vaig pensar que el senyor Sampere sí que està allunyat de la realitat, però no des del paper d’actor, si no des de la llunyania que separa a un fotògraf de la fotografia.

El Gratacel és un muntatge construït sobre una estructura semblant a moltes altres novel•les que copien el viatge de la Divina Comèdia de Dante, fins i tot en aqueta novel•la el personatge que acompanya al protagonista per tots els pisos del gratacel es diu Virgili. Dons això, el senyor Eusebi, l’alter ego del propi senyor Màrius Sampere, s’endinsa a un gratacel amb innumerables plantes en les que viu les més diferents experiències.

No seria just reconèixer que en moltes ocasions m’he avorrit força..., l’avantatja és que com que cada capítol, és a dir, cada planta, no guarda relació directa amb l’anterior dons si algun no t’agrada gaire el pots llegir més ràpid. De totes maneres s’ha de ser curós en lo que ens saltem, perquè el senyor Sampere és poeta i aquesta concreció de llenguatge, preciós i directe, no deixa gaire espai per les floritures. Te frases que són extraordinàries, d’una clarividència insultant.

Em va agradar molt aquest capítol, que transcribeixo quasi en la seva totalitat. Es titula “El zoo mil•limetrat”

Un grandiós parc zoològic. En aquest recinte immens, l’Eusebi (no sabia per què) s’hi trobava com a casa. Casa mil•limetrada, parets i parets –que totes són reixes- partint, i per això descompartint l’espai comú. I quan –allí on- no hi havia parets, o reixes, o planxes de vidre, s’estenia una altra presó, un quadrilàter diferent, la concentració de les famílies trencades.

S’hi passejava com qui s’ha perdut: l’atzar, un sentiment desconegut, la compassió? Les gàbies, les tanques, els fossars, els filferros, la llibertat ofegada, aquell llarg camí descendent, tot plegat –el mer límit!- l’havia situat al cercle universal de la perversitat. L’univers regit per la màgia infantívola d’un demiürg elemental.

A l’aquari, els peixos descrivien, en un son perpetu, hipnòtic, el trajecte capicua; al terrari, els rèptils custodiaven l’eternitat de naturalesa reptant. Les aus havien abandonat el cel; els mamífers, la terra. Hi imperava el desordre, la discòrdia. La infinita diversitat de l’ull de la bèstia coincidia en un punt còsmic: el fracàs.

- Vivim o ens viuen?


Resum del llibre (editorial)

Eusebi, un home ja gran que té la intenció d’entrevistar-se amb un misteriós dirigent anomenat Z, penetra en l’enormitat d’un gratacel ple de persones en actitud funcionarial que el remeten a Virgili, el gran guia del laberíntic edifici. Amb Virgili, doncs, Eusebi trobarà tota mena de personatges, situacions i ambients que li revifaran els grans dubtes, els grans dilemes de l’existéncia; de replá en replá i gràcies a un ascensor aleatori accionat per fitxes, els misteris irresolts de l’home aniran apareixent i desapareixent a mesura que els pisos del gratacel vagin sent visitats per Eusebi, sempre amb la companyia, de vegades aclaridora, de vegades carregosa, de Virgili. ¿S’acomplirà el desig d’Eusebi de veure Z? ¿I si el veu, el comprendrà? Acompanyar Eusebi en aquesta ascensió als inferns de formigó serà un repte per al lector. La divina comèdia de la vida pot prendre moltes formes, però segur que una de les més curioses i personals és la de Màrius Sampere.

Comentaris

  1. Hola, Yordi, vine por aquí para hacerte la visita y me he enocontrado con un mundo de libros interesantes ¿Has podido leer todo eso?...!MAravilloso! No te digo digo que te envidio para no caer en pecado capital, Ja, ja!!... Conozco solo algunos libros.

    ME lleno de asombro tu visita, fue muy grata. En cuanto a la situacion Medioambiental de mi pais es un tema que preocupa mucho, pues cada dia me parece que las cosas van peor, ya sea la gente, ya sean los gobiernos... perdona que sea tan breve pero tengo los cuiqillos que atender. Puedes escribirme a ingridgeo@hotmail.com,
    Un cordial saludo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

En este blog están permitidos todos los comentarios, solo le ruego que sea respetuoso/a.
Muchas gracias.

Entrades populars