La sexta vía, Patricio Sturlese

Quizá haya sido porque no era el libro que deseaba leer, quizá porque tanta novela histórica ya me está aburriendo un poco, quizá porque en verdad la novela es extremadamente larga, pero la verdad es que se me ha hecho interminable esta segunda entrega de la vida del inquisidor Ángelo DeGrasso.

Ya la primera novela que leí de este autor (que tiene un mérito extraordinario por lo bien documentado que parece) no me acabó de convencer, El Inquisidor, pero me gustó más que esta segunda.

Esta segunda parte comienza justo donde finalizó la primera, con el personaje principal derrotado y herido, y el Necronomicon en manos de los enemigos de la Corpus Care, una especie de fundación a favor de la razón y preservación de los valores de Dios. Si en la primera parte una de las cosas que más me sorprendió, y menos me agradó, fue el continuo cambio de Ángelo DeGrasso, que pasa de ser el más cruel de los inquisidores a un experto amante y enamorado, en esta ocasión pasa de inquisidor a enamorado, de enamorado a Indiana Jones, y de Indiana Jones a gran maestre. No sé, creo que el personaje del Ángel Negro, como se le conoce en su faceta inquisitorial, es un gran hallazgo, uno de esos personajes literarios que recordarás por siempre, pero sus continuas contradicciones lo hacen poco creíble.

Lo mismo me ha ocurrido con un personaje nuevo y principal, una chica de aspecto angelical que esconde a un demonio, y que se mezcla en la vida de todos los personajes de la novela, siendo en muchos momentos incluso la portadora del hilo argumental. Pues bien, este personaje pasa de la bondad y el arrepentimiento a la maldad más extrema sin causas aparentes. Es un personaje además que usurpa el nombre de la hija de un conde y que, prácticamente desde su primera aparición, se descubre el engaño, pero sin embargo lo mantiene hasta el final de la novela con total impunidad.

Extraordinarios los personajes de "los malos", de la secta de los brujos, porque ellos por lo menos no sufren esas esquizofrenias y sus recorridos son coherentes.

Tampoco me ha gustado demasiado la cantidad de giros y giros que da el argumento principal, ahora se pierde una cosa, ahora aparece por arte de encantamiento, ahora muere un personaje, pero no, estaba solo herido, ahora se pierde una batalla que deja un condado arrasado, pero no, renace de la nada con un ejército en perfecto estado..., en resumen una gran novela por su documentación, por la historia, por algunos personajes excelentes (Darko, por ejemplo), pero que no me ha terminado de gustar y se me ha hecho muy larga. Como un pastel en el que, después de echar todos los ingredientes, la amasadora no hubiera realizado su trabajo constante de apelmazar y estirar la masa, y el resultado hubiera sido un pastel con grumos.

Resumen del libro (editorial)

Descubre una épica aventura que podría cambiar el rumbo de la cristiandad.

Cuando una misteriosa reliquia llega a manos del inquisidor Angelo DeGrasso, el equilibrio de poderes en la Italia de fnales del siglo XVI vuelve a tambalearse. Se trata de la pista que conduce hasta el escondite de la Sexta Vía —la Vía Dolorosa—, un silogismo de santo Tomás de Aquino que demuestra defnitivamente la existencia de Dios. La Iglesia teme por la extinción de la fe en detrimento de la razón. Los adoradores del diablo ven una oportunidad inmejorable para terminar con la cristiandad. Y los miembros de la Corpus Carus deben mantener esa prueba oculta a toda costa.

Empieza una lucha sin tregua en la que el sexo, la magia negra, la traición y la ambición de poder son simples monedas de cambio en el tablero sobre el que libran batalla el bien y el mal. Una batalla donde las fronteras entre ambos bandos están más difusas que nunca. Una batalla donde la fe es una peligrosa arma de doble filo. Una batalla que puede decidir el destino de la humanidad.

Obre els ulls i desperta, Albert Salvadó


Una aposta arriscada la de l'Albert. Com sempre he fet en totes les obres que he comentat d’ell, abans de continuar vull recordar que l’Albert és amic meu i que això, vulgui jo o no, és molt possible que alteri la meva visió de la novel•la. Confio en que no passarà i que aquells que l’hagueu llegida coincidireu prou amb les meves paraules.

Deia que aquesta última novel•la del senyor Salvadó és arriscada, potser no tant com ho va ser L’informe Phaeton, però quasi.

Dic això perquè realment sembla que l’autor ja no es conforma amb explicar una història, ben explicada per cert, amb crear uns personatges, situacions, trames, llocs, esdeveniments, desenllaços, tot extraordinàriament ben recreat, i fer passar una bona estona als seus lectors. Ja no n'hi ha prou amb això, ara té la necessitat de fer-nos entendre una manera nova de mirar, bé, potser no tan nova, però sí una mica oblidada per la quantitat de soroll innecessari que omple les vides de la majoria de la gent. El seu títol és prou revelador de les seves intencions, Obre els ulls i desperta. En present imperatiu, per no deixar dubtes.

Quan vaig parlar amb ell abans de llegir la novel•la (i fer-me amb l’exemplar signat, hehehe) em va dir que s’havia produït un canvi en la seva escriptura, i crec que és a això a lo que es referia, a aquesta manera de embolicar-nos en dubtes existencials, pensaments i creences que potser hem oblidat plantejar-nos, per després donar-nos una sortida, un forat pel que seguir estirant del fil que ens deixa anar, i trobar respostes. Ell, és clar, ens presenta les seves de respostes, però sense fer-ne dogma, i deixant sempre la porta oberta a que cadascun de nosaltres pensem i meditem sobre algunes de les veritats de la vida.

Per posar en pràctica tot lo que us acabo de mig anticipar recrea un moment a la història molt important perquè va ser dels més sonats en la batalla entre la intel•ligència i la intolerància, entre el buscar respostes i amagar-les per por al lliure pensament de les persones. Aquest moment és l’empresonament d’en Galileu Galilei per la inquisició. Situa la novel•la a Pisa, a meitats del segle XVII, i la fa córrer pels seus carrers amb la creació magistral d’un personatge, en Tolino Salermo, que es fica al cor del lector de seguida. En Tolino, un noi amb problemes físics, aconsegueix l’accés a la Universitat de Pisa, pou de pensaments, d’estudiants inquiets, de recerca de respostes en moltes branques, però també controlada per l’Església i per la seva ma més carinyossa, la Santa Inquisició. Amors, dubtes, amistats, traïcions, superació personal, atreviment, por i valor es barregen amb mestria per l’autor, de qui no és pot oblidar és un mestre en la novel•la històrica, de manera que tota la seva capacitat literària es plega davant la història d’en Tolino i la seva recerca vital de la Rosa de Jade.

Sense dubte és una novel•la que podria haver estat emmarcada en qualsevol altre moment històric, i fins i tot quasi fent servir els mateixos personatges, però el senyor Salvadó ha decidit situar-la a Pisa en el moment històric detallat i per això ens situa primer a tots allà, de la ma experta de qui sap recrear el passat com si fos el present més actual.

Una bona novel•la que et fa gaudir al màxim, que es llegeix amb comoditat i que amaga, com si es tractés de L’Alquimista d’en Coelho, molt més a les seves lletres de lo que es veu a primera vista.

Obriu els ulls i endinseu-vos en un despertar tan agradable com el d’un diumenge sense feina.

Resum del llibre (editorial)

El savi Václac Hus, ciutadà de Praga en la primera meitat del segle XVII, rep a casa seva un rodamón de Pisa anomenat Tolino Salerno. El viatger pregunta a Václav si coneix l’origen d’un misteri que l’obsessiona: l’anomenada Rosa de Jade. Václav confia en el jove Salerno i li conta la llegenda d’un cristall tallat en forma de rosa posseïdor d’un secret, el de la bellesa eterna, fins ara, però, il·localitzable.

Tolino, al seu torn, narra a Václav el seu periple vital i el seu afany de retorn al lloc on va originar-se l’obsessió que el desterra: la Universitat de Pisa, on Fredo, un exprofessor misteriós i solitari, defensor de Galileu i enfrontat a un món acadèmic monolític i a la jerarquia catòlica de Roma, li va fer obrir unes portes que duen a una interpretació de l’univers que desborda els sentits i la imaginació.