Obre els ulls i desperta, Albert Salvadó


Una aposta arriscada la de l'Albert. Com sempre he fet en totes les obres que he comentat d’ell, abans de continuar vull recordar que l’Albert és amic meu i que això, vulgui jo o no, és molt possible que alteri la meva visió de la novel•la. Confio en que no passarà i que aquells que l’hagueu llegida coincidireu prou amb les meves paraules.

Deia que aquesta última novel•la del senyor Salvadó és arriscada, potser no tant com ho va ser L’informe Phaeton, però quasi.

Dic això perquè realment sembla que l’autor ja no es conforma amb explicar una història, ben explicada per cert, amb crear uns personatges, situacions, trames, llocs, esdeveniments, desenllaços, tot extraordinàriament ben recreat, i fer passar una bona estona als seus lectors. Ja no n'hi ha prou amb això, ara té la necessitat de fer-nos entendre una manera nova de mirar, bé, potser no tan nova, però sí una mica oblidada per la quantitat de soroll innecessari que omple les vides de la majoria de la gent. El seu títol és prou revelador de les seves intencions, Obre els ulls i desperta. En present imperatiu, per no deixar dubtes.

Quan vaig parlar amb ell abans de llegir la novel•la (i fer-me amb l’exemplar signat, hehehe) em va dir que s’havia produït un canvi en la seva escriptura, i crec que és a això a lo que es referia, a aquesta manera de embolicar-nos en dubtes existencials, pensaments i creences que potser hem oblidat plantejar-nos, per després donar-nos una sortida, un forat pel que seguir estirant del fil que ens deixa anar, i trobar respostes. Ell, és clar, ens presenta les seves de respostes, però sense fer-ne dogma, i deixant sempre la porta oberta a que cadascun de nosaltres pensem i meditem sobre algunes de les veritats de la vida.

Per posar en pràctica tot lo que us acabo de mig anticipar recrea un moment a la història molt important perquè va ser dels més sonats en la batalla entre la intel•ligència i la intolerància, entre el buscar respostes i amagar-les per por al lliure pensament de les persones. Aquest moment és l’empresonament d’en Galileu Galilei per la inquisició. Situa la novel•la a Pisa, a meitats del segle XVII, i la fa córrer pels seus carrers amb la creació magistral d’un personatge, en Tolino Salermo, que es fica al cor del lector de seguida. En Tolino, un noi amb problemes físics, aconsegueix l’accés a la Universitat de Pisa, pou de pensaments, d’estudiants inquiets, de recerca de respostes en moltes branques, però també controlada per l’Església i per la seva ma més carinyossa, la Santa Inquisició. Amors, dubtes, amistats, traïcions, superació personal, atreviment, por i valor es barregen amb mestria per l’autor, de qui no és pot oblidar és un mestre en la novel•la històrica, de manera que tota la seva capacitat literària es plega davant la història d’en Tolino i la seva recerca vital de la Rosa de Jade.

Sense dubte és una novel•la que podria haver estat emmarcada en qualsevol altre moment històric, i fins i tot quasi fent servir els mateixos personatges, però el senyor Salvadó ha decidit situar-la a Pisa en el moment històric detallat i per això ens situa primer a tots allà, de la ma experta de qui sap recrear el passat com si fos el present més actual.

Una bona novel•la que et fa gaudir al màxim, que es llegeix amb comoditat i que amaga, com si es tractés de L’Alquimista d’en Coelho, molt més a les seves lletres de lo que es veu a primera vista.

Obriu els ulls i endinseu-vos en un despertar tan agradable com el d’un diumenge sense feina.

Resum del llibre (editorial)

El savi Václac Hus, ciutadà de Praga en la primera meitat del segle XVII, rep a casa seva un rodamón de Pisa anomenat Tolino Salerno. El viatger pregunta a Václav si coneix l’origen d’un misteri que l’obsessiona: l’anomenada Rosa de Jade. Václav confia en el jove Salerno i li conta la llegenda d’un cristall tallat en forma de rosa posseïdor d’un secret, el de la bellesa eterna, fins ara, però, il·localitzable.

Tolino, al seu torn, narra a Václav el seu periple vital i el seu afany de retorn al lloc on va originar-se l’obsessió que el desterra: la Universitat de Pisa, on Fredo, un exprofessor misteriós i solitari, defensor de Galileu i enfrontat a un món acadèmic monolític i a la jerarquia catòlica de Roma, li va fer obrir unes portes que duen a una interpretació de l’univers que desborda els sentits i la imaginació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En este blog están permitidos todos los comentarios, solo le ruego que sea respetuoso/a.
Muchas gracias.