Un vot per l'esperança, Albert Salvadó


Per ser honestos he de dir que aquesta novel•la la vaig acabar tot just un parell de dies dins del any passat, però davant la proximitat del dia primer he decidit que fora la primera ressenya d'aquest nou 2013. Crec que el seu títol, Un vot per l’esperança, mereix aquest lloc. Tots mereixem començar el nou any de 2013 amb un clar vot per l’esperança, i si per això ens val la novel•la del senyor Albert Salvadó, a qui aprofito per desitjar-li lo millor en aquest nou exercici, dons millor.

Un vot per l’esperança no sé si és ben bé una novel•la, una crònica, un thriller, un compendi dels pensaments i anhels del autor, o bé un crit esperançat perquè canviïn les coses, encara que sigui en negre sobre blanc. Fa poc vaig llegir, del mateix autor, Obre els ulls i desperta, una història en que el protagonista feia un canvi profund per anar creixent interiorment fins a arribar a aconseguir la saviesa, i no precisament la intel•lectual; dons en aquesta obra, l’Albert hi dedica un gran esforç en retratar el buit espiritual que viu el nostre mon, el teatre infinit que fem en repetir ritus, dogmes, formes d’acostar-nos a un Déu superior, imitar lo que porten fent tots els nostres antecessors sense plantejar-nos ni el per què, quan en realitat lo que hem de fer és endinsar-nos al nostre interior i acostar-nos a la Divinitat des de la més extrema senzillesa, humilitat i sinceritat de pensaments i actes. Bé, davant aquesta veritat rotunda ens planteja una situació fantasiosa (i ho dic amb tot el respecte perquè senzillament arribarà abans l’home a la galàxia d’Orion que fer realitat lo que planteja l’Albert...), i és que, en morir el Papa, tots els cardenals de l’Església Catòlica decideixen nomenar un de nou amb la finalitat de canviar tot aquest disbarat espiritual en que vivim. Així fan Papa a un home que havia estat guerriller en la seva joventut, que agafa el nom de Pere II, que passa olímpicament de tot el protocol i les, amb perdó, mariconades pròpies dels Papes, i s’acosta a la gent armat amb unes sandàlies i una túnica blanca.

A poc a poc comença a fer discursos senzills en els que l’únic missatge és que l’home ha arribat al moment precís per fer el canvi i desferma una corrent de seguidors i detractors que poden fer canviar l’ordre mundial. Denúncia els abusos, vinguin de on vinguin,  desfà l’aparell vaticà, es fica amb les finances internacionals..., i  de manera tranquil•la  la senzillesa del seu missatge va calant en la gent fins al punt que els governs i els poders fàctics acaben per entendre que en la seva persona tenen un enemic prou fort com per poder fer canviar el mon, i amb aquest canvi la seva posició de privilegi. Critica els dogmes i els ritus, parla clar del paper hipòcrita de l’Església i obre les portes de la institució perquè l’aire se’n porti l’olor de merda acumulat durant la seva història.

Una novel•la molt alliçonadora, molt ben escrita i molt inspiradora. Potser com una petita pega li posaria que aquest nou Papa, eix fonamental de la història, es fa molt amic d’un periodista que treballa en els assumptes vaticans des de fa molts anys, que no és creient, i per tant escèptic, i amb qui manté una relació massa propera per ser dos personatges tan llunyans. És a dir, hi ha moments de la novel•la en que el Papa no se’n refia de ningú més enllà del periodista i el fa còmplice i confident clau en el procés de canvi profund al que vol portar a la humanitat. Això se’m va fer una mica coll amunt, però la resta és, tota ella, un veritable vot a l’esperança.

Sense cap mena de dubtes us recomano aquesta novel•la, que també està en espanyol, perquè qualsevol eina que serveixi per despertar una mica i obrir els ulls a la nostra realitat, no hem de deixar-la passar, i a més passareu una molt bona estona amb la seva lectura.

Fent servir el títol de l’obra, que comenci aquest nou any amb Un vot per l’esperança per a tots.

Resum del llibre (editorial)

Acaba de morir el Pontífex, el Conclave s’ha reunit per escollir el successor i, de sobte, a la plaça de Sant Pere s’alcen veus que criden “Fumata bianca, fumata bianca!”. Entre la multitud, Mario Darino, periodista que creu que domina els complexos viaranys del Vaticà, es queda bocabadat quan coneix el nom que ha triat el nou papa: Pere II. En vint segles, cap altre papa mai no s’havia atrevit a adoptar-lo. 
A partir d’aquest instant Mario Darino viu una experiència increïble. La seva vida fa un gir de cent vuitanta graus i es troba immers en una perillosa trama d’interessos polítics i econòmics als quals cal afegir les intrigues que floreixen dins els murs del Vaticà, on sovint l’afany de poder s’amaga sota una capa de religiositat. La història és plena d’exemples, i tot es precipitarà quan comenci a prendre cos la profecia de sant Malaquies, que vaticina que l’últim papa tindrà per divisa Petrus Romanus, durà el nom de Pere II i en el decurs del seu pontificat tindrà lloc el Judici Final. 
Albert Salvadó s’aventura en aquesta novel•la en un futur gairebé immediat i ens mostra el possible desenllaç d’una història que encara no s’ha escrit, una història que tal vegada no s’hauria d’escriure mai, perquè sempre queda una porta oberta. Per això, Mario Darino atorga al nou papa un vot per l’esperança. Qui sap si es farà realitat.

1 comentari:

  1. Gràcies, Jordi. Fa anys vaig llegir la trilogia de Jaume I de l'Albert Salvadó i em va agradar molt. Buscaré aquest llibre, a veure si el trobo pel Kindle.

    ResponElimina

En este blog están permitidos todos los comentarios, solo le ruego que sea respetuoso/a.
Muchas gracias.