John le Carré, Un traidor como los nuestros

Traduce el texto al español

El mestre ha tornat. Diuen les dades biogràfiques de la contra que va nàixer al 1931, lo que vol dir que te, en el moment de la primera edició, 79 anys.

És ben segur que la seva editorial el deu haver ajudat, que les seves secretàries, correctors, i tota la gent que treballa per ell, li deuen haver fet un cop de ma, però aquesta novel•la demostra que el senyor Le Carré te una visió del mon perfectament acurada, i a més a més, la sap explicar com un gran mestre.

A “Un traïdor com els nostres” l’autor ataca de ple la vergonya que suposa el capital al mon, no el capital net extret de negocis nets, si no el gran capital, aquell que ve de totes les injustícies, tràfics, abancalaments i vergonyes del mon. Avui ja ningú no s’escandalitza per saber que la gent s’enriqueix fent negocis bruts, que la droga, les armes, la prostitució i tota mena d’abusos són només un gran negoci, i no és pas aquesta la intenció del senyor Le Carré en escriure aquesta obra, si no treure els colors del que permeten aquest tràfic i se’n aprofiten, siguin particulars, homes de negocis, corporacions o els governs que les fan servir per fer pujar les seves xifres macroeconòmiques.

El senyor Le Carré ja ha deixat endarrere els espies, les conspiracions per canviar un dels nostres per un dels d’ells, les gavardines amagades en una cantonada emboirada, o el cigarret que delata la presència d’un assassí a sou, com tothom de fet. Ja a la seva novel•la “El Jardinero fiel”, fa una repassada extraordinària del mon de la industria farmacèutica i de la seva falta d’escrúpols, com després tots vam viure amb la paranoia de la grip A. Ara fa servir tot el seu coneixement del mon ocult a la gent corrent, del mon de les ambaixades, de les portes del darrere dels governs, dels interessos ocults, de la gentussa que amaga sota un nom respectable la seva veritable font d’ingressos, per descriure lo fina que és la línea que separa la brutícia de la netedat.

Crea en aquesta novel•la uns personatges genials, no tant en Perry i la Gail, que des del meu punt de vista estan una mica fora de lloc, atenció, no és que estiguin mal definits, si no que per a mi és estrany la participació d’una parella normal en una trama tan intensa com la que descriu l’autor. Potser els que llegiu aquest article haureu vist una pel•lícula infumable, 2012, que parla de la fi del mon aprofitant tot el tema dels maies, dons bé, en aquesta pel•lícula surt un personatge que m’ha recordat al gran protagonista de la història, en Dima. És tracta del ric rus pare de dos bessons lletjos i malcriats, un tipus dur, fet a si mateix, sorgit del no rés, ple de quartos i més bèstia que una vaca. Així és en Dima, el gran protagonista de la novel•la, un rus amb dificultats per parlar l’anglès, però amb prou iniciativa i intel•ligència com per haver fet un imperi amb els seus coneixements per blanquejar diners.

Una obra que despulla vergonyes a ritme de Dòlar.

Trobo que la novel•la potser està mancada d’una mica de ritme, però la saviesa de Le Carré cobreix de sobres aquest detall. Antics espies reconvertits en homes nous, en petits funcionaris, administratius inadaptats als nous temps, famílies perdudes rere un servei difús a un país pel que ara ja sobren, valors en desús, honor i valor al servei dels diners, necessitats i volguts, vinguin de on vinguin sense que a ningú l’importí una merda. Aquest és el fons de la novel•la.

És evident que no passarà a ser la seva millor obra, per a mi una mica lluny del “Espia que surgió del frío”, “La Casa Rusia” o “El Jardinero Fiel” (tot i que s’acosta més a aquesta última que a les altres dues), però molt millor que la seva penúltima novel•la.

Estic content perquè el senyor Le Carré ha tornat, i ho ha fet amb la força d’abans, amb la punxant visió del mon darrere bambolines, i això és una gran notícia.

Resum del llibre (editorial)

En aquesta història absorbent i actual, John Le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder.

Una jove i idealista parella emprèn les vacances de la seva vida a l’illa caribenya d’Antigua mentre la seva Gran Bretanya natal es debat entre els deutes i la recessió. Ell és professor a la Universitat d’Oxford. Ella, una advocada londinenca a l’inici d’una prometedora carrera professional.

El segon dia de les vacances coneixen un ric i carismàtic milionari rus d’uns cinquanta anys, en Dima, que llueix un esplèndid rellotge d’or amb incrustacions de diamants i un curiós tatuatge al polze dret. De manera espontània, almenys aparentment, els proposa jugar un partit de tennis.

Alguna cosa més vol, en Dima, però, a més de guanyar el partit. Sigui el que sigui, aviat els joves enamorats es troben immersos en una tortuosa carrera mortal que els condueix per mitja Europa i que a poc a poc els endinsa en les llòbregues profunditats de la cobdícia i la corrupció.

Amb aquesta història absorbent i actual, John Le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder. Una obra magistral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En este blog están permitidos todos los comentarios, solo le ruego que sea respetuoso/a.
Muchas gracias.