Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat, Hilari Raguer

No acostumo a llegir gaires llibres dels que s’anomenen assaigs, és a dir, llibres que no són estrictament novel·les. La veritat és que mai no m’han agradat gaire. No llegeixo biografies, ni tractats de res, fora de quan m’estic documentant per alguna novel·la, com ara que estic del tot ficat a la vida dels taïns, o quan vaig escriure la Virgen del Sol que tot el meu despatx estava ple de llibres i articles sobre els inques, o fa poc quan escrivia la meu segon llibre que vaig haver-me de documentar sobre l’ordre del Cister i molta part de la història de les tradicions i cultura catòliques.

Amb aquest llibre he trencat aqueta línea lectora i m’he endinsat en un mon que m’ha apassionat des de la primera frase. El Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat és un llibret (com el propi autor el qualifica) en el que es donen respostes a moltes de les preguntes que ens fem sobre la vida dels monjos i, sobre tot pels catalans, sobre la figura i les influències, de Montserrat com a símbol.

El pare Hilari Raguer explica, amb un bon humor extraordinari i amb una intel·ligència superba, moltes d’aquestes qüestions sense que li tremoli la ma fins i tot en coses tan polèmiques com l’explotació comercial del monestir i la muntanya.

Així podem saber per exemple que fan els monjos durant la seva jornada diària, com es guanyen la vida, qui són, que esperem nosaltres d’ells, que en saben i que expliquen de l’aparició de la verge, perquè es negre, com es prenen les decisions a la comunitat i que representa, segons ells, Montserrat pel poble català.

És un llibre que m’ha fet riure molt amb les anècdotes que explica i que m’ha fet sentir, una vegada més, orgullós de ser català, però també m’he emocionat en llegir les seves pàgines, i m’ha fet plorar quan llegia les peticions que deixem escrites al llibre dels Peregrins. Anècdotes com quan el pare contable, pare majordom en el seu argot, els va comunicar en una reunió per explicar els comptes als monjos que “procurin aprofitar les seves hores de contemplació, que em surten molt cares”, o quan una parella resava molt devota a la capella de la Santa Cova i després d’una llarga estona van deixar un escrit que va anar a llegir de seguida el monjo cuidador de la cova, tot encuriosit, i que deia que “por favor, que no me haya quedado embarazada”.

De veritat és un llibre molt aconsellable, que es llegeix amb rapidesa i que l’enginy i el bon humor del seu escriptor, el pare Hilari Ragué, fa que passis una estona molt agradable i t’acosti a l’espiritualitat dels monjos, però també a la vida reial i que acabis estimant més encara el gran símbol que suposa Montserrat per a tothom, creients o no, catalans o de fora. Explica també el pare anècdotes de no creients, com el conseller de medi ambient, un tipus de esquerres declarat, i que va pujar a demanar a la verge que plogués, i d’altres de creients no catalans, com molts immigrants que demanen a la “virgencita” que els hi surtin els papers.

Un tractat d’història de la nostra nació des del punt de vista, sempre extemporani, d’una comunitat dedicada, en part, només a la contemplació.

Us l’aconsello de tot cor, estic segur que us agradarà tant o més que a mi.

Us deixo una de les tantes anècdotes del llibre per que aneu fent boca,

Un monjo de Montserrat havia estat internat a l'hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Va passar l'assistenta social, que demanava a tots els malalts si tenien cap queixa:

-Està ben atés?

-Sí, senyoreta, molt ben atès.

-Els metges, l'atenen bé?

-Ja ho crec, molt bé, molt competents.

-Les infermeres?

-També, molt amables i servicials.

-I de les senyores auxiliars de la neteja, en té cap queixa?

-Cap. Ho fan molt bé.

-I la seua família, ja el visiten

-Ja ho crec, cada dia.

-La seua senyora?

-No. No sóc casat.

-Doncs qui? El visiten els germans?

-Sí, els meus germans.

-Quants en té?

-Setanta...

L'assistenta social encara no s'ha refet de l'ensurt." (pàg. 29-30)

Resum (editorial)

Per primera vegada, en un llibre únic i sense precedents, algú que coneix a fons la vida interna del monestir escriu un relat apassionant sobre els monjos de Montserrat i sobre com viuen, treballen, s’organitzen, resen i fan funcionar el seu santuari.

La vida quotidiana de la comunitat ens és descoberta de manera minuciosa per Hilari Raguer, monjo de Mont-serrat des de fa molts anys. Ens parla de quants monjos hi ha, del seu origen, de la vida familiar, de les deliberacions comunitàries, de la democràcia interna, del servei del santuari, del museu, de l’Escolania, dels monjos i la política, dels estudis, de la vida musical, de les ermites i dels ermitans.

Tot en un llibre que sorprendrà a molts i que, tot descobrint les interioritats del monestir, l’acosta encara més a l’estima que sempre ha tingut cap a ell el poble català.